El meu nadal

-Quan sembla que la natura està dormida, els arbres sense fulles, els insectes soterrats i que tot reposa, venen pausadament, com un alè de pau, les festes nadalenques.Són festes familiars, però particularment molt intimes

-Quan jo era petita teníem les mateixes il.lusions que tenen ara els infants, fèiem el pessebre i el caga-tió.Els temps eren molt difícils, però el tió sempre cagava els torrons de nadal, una teula de xocolata, alguna llaminadura i a vegades una Pepa de deu, que eren unes nines de cartró que ens feien la mar de feliços.

-Passaren els anys, vingué l´adolescència, la joventut.Vingueren Nadales amb neu, pluja, tramuntana i algunes amb bon temps. Les famílies han anant canviant, però sempre el Nadal ha vingut amb la mateixa joia i tendresa per petits i grans.

-El nadal més important de la meva vida fou el que vaig ser mare per primera vegada.Fou molt especial i una alegria per tota la familia.Ara passo el nadal amb una semi-alegria i enyorança recordant aquells que per l´ordre natural hi haurien de ser i ja no hi són.

-Aquell fill que va néixer el dia de nadal ja no hi es i jo encara sóc aquí.

-Però en aquesta cadira que deixà buida hi ha dos nets i tres besnéts que també fan el pessebre i preparen el tió, i junts amb els altres fills, nets i besnéts mirarem de passar un bon nadal


ESCRIC PER :JULIA EXPÓSITO FELIU